"Tinc 77 anys, vaig en cadira de rodes i em costa entrar a l'edifici on visc"

Sóc una persona de 77 anys. Em moc en cadira de rodes i tinc moltes dificultats per fer quatre passes sense recolzar-me. Visc en un pis per gent gran, La Capa de la Marina de la Zona Franca, en unes condicions que el meu estat de salut fan cada dia més precàries. Les portes no estan dissenyades per cadires de rodes. Costa entrar i sortir de l’edifici perquè la porta del carrer va dura i m’obliga a alçar-me de la cadira. També per passar la porta de l’apartament he de saltar un obstacle i, tan una com l’altra, així com les interiors del pis són molt justes. Només hi ha un ascensor; si s’espatlla ens quedem aïllats a casa, perdem visites mèdiques, etcètera. Els taulells de la cuina són massa alts per treballar-hi. No tinc dutxa i per entrar i sortir de la banyera necessito sempre una persona que m’ajudi. I les despeses d’adaptació i reparacions van a càrrec dels residents, persones amb una disposició econòmica molt limitada, amb problemes per arribar a final de mes.

A més, els dies festius i les vacances, amb més de 40 persones grans, no hi ha ningú a càrrec de l’edifici a qui acudir en cas de necessitat. Persones mortes aquí, van tardar dies a trobar-les. En el meu cas, com he dit, sense gairebé autonomia, i sense reconeixement oficial del meu grau de dependència, m’he de pagar ajudes extres els dies festius per cobrir els mínims d’higiene i alimentació.

Porto anys comunicant les condicions de l’edifici al Patronat de la Vivenda i al Consell del Districte Sants Montjuic sense resultats. També fa gairebé tres anys que lluito perquè se’m reconegui la meva dependència. Una cosa i l’altra sense gaire èxit. Diuen que la culpa és de la crisi econòmica, però també diuen que ja s’ha acabat. Mentrestant, el meu dia a dia, com el de tanta gent gran, no para d’empitjorar.